Fora per fer escola es va iniciar el 2023 com un procés de recerca col·laborativa encapçalat per l’equip d’Educació i Mediació de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana. Sota aquesta iniciativa s’apleguen diversos projectes que conformen el programa d’educació i mediació de la biennal. El títol abraça múltiples dimensions: la idea de portar l’educació a l’aire lliure, la d’assentar precedents i també l’amenaça d’exili a la qual s’enfronten innombrables mestres progressistes per fer escola.

Aquesta iniciativa té per objectiu reconnectar amb els moviments pedagògics catalans avantguardistes, tant abans com després de la dictadura franquista. Mitjançant recerca artística, mediació, programa públic i xarxes professionals, aquesta iniciativa vol il·lustrar idees i experiències que poden contribuir a desenvolupar les transformacions pedagògiques i ecosocials necessàries avui dia i que estan alineades amb els temes de la biennal: Equilibrant conflictes, Cuidar i cuidar-nos i Imaginant futurs.

Cinc col·lectius locals i artistes individuals van ser convidats a aprofundir en arxius (existents). El col·lectiu Inland Campo Adentro va centrar la seva atenció en l’enfocament singular de l’Escola de Bosc envers la cuina i l’alimentació, que eren integrals en la seva agenda educativa i social. Com a part de la seva recerca, va organitzar un banquet comunitari a la Torre Negra de Sant Cugat del Vallès, reunint agents locals que defensaven la sobirania alimentària. El col·lectiu Paisanaje va continuar aquesta iniciativa amb el seu projecte per a la biennal Agápē, ampliant la seva recerca als menjadors escolars contemporanis de Catalunya, conscienciant l’alumnat actual sobre l’impacte dels diferents hàbits de consum i les cadenes de producció alimentària.

Diversorium, un espai temporal inclusiu per a cossos crip i queer, va treballar amb els arxius de Vil·la Joana, la primera escola pública municipal dedicada a l’alumnat amb discapacitats. La investigació es va centrar a analitzar els sistemes que etiqueten i aïllen infants que no s’ajusten als estàndards educatius considerats "normals", qüestionant la noció i els sistemes d’inclusivitat. Posteriorment, Diversorium va convidar l’artista Ariadna Guiteras a crear un espai acollidor i reparador, inspirat en els textos i la investigació feta a Vil·la Joana. Al llarg de la biennal, aquest espai va acollir actuacions, trobades i activitats educatives.

Sara Torres-Vega, artista i investigadora, va explorar la pedagogia centrada en les persones de l’Escola del Mar i el paper del mar en el nostre ecosistema global i multiespècie. Aquesta recerca va donar forma a un programa col·laboratiu de xerrades públiques i tallers titulat «Què saben de pedagogia les criatures marines?» al Centre de la Platja, un centre municipal dedicat a l’educació ambiental i la sensibilització sobre els oceans.

Massa Salvatge i Lluc Mayol va centrar la recerca en revitalitzar xarxes de solidaritat, inspirant-se en Batec, un col·lectiu de mestres actiu a la província de Lleida, a Catalunya, entre 1930 i 1936. En col·laboració amb membres de la comunitat, l’artista Anaïs Florin va recopilar i restaurar l’arxiu d’un moviment social, Escoles en Lluita. Amb una afiliació formada per educadors, estudiants, activistes polítics, intel·lectuals i artistes, aquest moviment de base defensava una educació pública de qualitat i lluitava contra l’explotació a barris desfavorits al llarg del riu Besòs.

La recerca als arxius va donar a llum a diversos projectes i col·laboracions que conformen el programa d’educació i mediació de la biennal. Les trobades de professorat són part del programa iniciat a la regió metropolitana amb l’objectiu de reflexionar col·lectivament sobre les metodologies històriques dels moviments pedagògics en diàleg amb les pràctiques educatives contemporànies i la responsabilitat política de l’educació.

Gràcies a una publicació i una visualització a la Gustavo Gili durant la biennal, el programa va contextualitzar les cinc situacions pedagògiques dins de processos històrics més amplis i moviments de renovació educativa a Espanya, Europa i Amèrica Llatina. També va proporcionar coneixements teòrics i artístics sobre pràctiques pedagògiques i arxivístiques, juntament amb l'Oracle Pedagògic—un recurs metodològic per a mestres i educadors desenvolupat durant el procés de les trobades de professorat. Mentre que la publicació i l'exposició es van centrar en els contextos històrics, el Seminari d'educació internacional va abordar qüestions contemporànies, explorant què quedava de la seva agenda política en l'actualitat.

I, per últim, inspirat per les pràctiques del col·lectiu Batec —que consistien en l’intercanvi entre mestres i la creació de xarxes de suport mutu—, Manifesta 15 ha iniciat un grup de treball territorial que es constituirà com una plataforma destinada a responsables municipals de cultura, educació i afers socials de la regió metropolitana de Barcelona per compartir reptes i reflexions crítiques sobre participació i inclusió.