El programa ha consistit en una sèrie de trobades en format de conversa i taller destinades a fomentar el diàleg i l’aprenentatge mutu dins del col·lectiu. A través d’aquests intercanvis, que s’han dut a terme durant la primavera de 2024, s’han recuperat arxius sobre diferents situacions pedagògiques del segle passat per recontextualitzar-les i reflexionar col·lectivament sobre les pràctiques pedagògiques actuals.

Les trobades s’han centrat en tres eixos temàtics: l’educació és política; la innovació, la renovació i la transformació pedagògiques, i les comunitats, les cures i els entorns amb relació a l’escola. Per a cadascun d’aquests mòduls, s’ha organitzat una conversa amb diferents equips artístics i de recerca i una sessió pràctica posterior. L’artista i educadora Alba Oller s’ha encarregat d’acompanyar aquest espai de treball amb la voluntat de crear un recurs pedagògic aplicable a tot el context educatiu català que permeti fer front als reptes actuals de la comunitat educativa.

Aquest mòdul es va centrar en dues iniciatives pedagògiques clau relacionades amb l'autoorganització i la resistència de les comunitats educatives: el col·lectiu de mestres Batec i el moviment social i veïnal d'Escoles en Lluita. En aquest cas, la conversa va ser entre Marta Venceslao, Alba Oller i Anna Díaz, i va tenir lloc a Torre Balcells, l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat. Juntament amb el públic assistent, van debatre com la funció docent pot convertir l’escola en espai catalitzador de transformació social. Amb això, es va problematitzar la tendència a posar l’escola al servei de les necessitats del neoliberalisme, les tensions que genera la burocratització de la tasca educativa, i l’ús de les eines pedagògiques i la importància de dotar-les de sentit i contingut.

L’endemà es va presentar el projecte Interseccions que impulsa l’Ajuntament del Prat i, a continuació, van tenir lloc diverses dinàmiques de reflexió col·lectiva a través de les quals es va reivindicar la necessitat de crear xarxes de suport entre comunitats docents per tenir un rol més actiu en les polítiques educatives.

L’espai Cal Sisteré de Santa Coloma de Gramenet va acollir aquest mòdul dedicat a dues situacions pedagògiques clau de principis del segle passat: l'Escola del Mar i el moviment pedagògic de l'Escola Nova. Van participar en la conversa Carmen Agulló, Sara Torres i Fanny Figueras, que van reflexionar críticament sobre la implementació de nous currículums i pedagogies alternatives, tot comparant-les amb aquestes iniciatives pedagògiques històriques.

Carmen Agulló va proporcionar el marc històric de l’Escola Nova i va acabar relacionant les seves metodologies revolucionàries amb els reptes i les disjuntives de l’educació actual. Sara Torres, per la seva banda, es va centrar en les pedagogies de l’Escola del Mar, la seva capacitat de sobreviure en contextos desfavorables (l’Escola del Mar va ser bombardejada durant la Guerra Civil) i la poètica que sorgeix d’aquesta resiliència. Fanny Figueras va presentar les pràctiques educatives transformadores que es duen a terme a l’Institut Angeleta Ferrer i va compartir els dilemes als quals s’enfronten. L’espai gastronòmic va anar a càrrec de Kantina Migrante. La sessió pràctica, en aquest cas, es va centrar en el joc com a activador del diàleg entre el professorat.

Aquest mòdul va tenir lloc a la Casa de Cultura de Sant Cugat del Vallès, durant una sessió de conversa amb Antonio Centeno, Costa Badía i Empar Puerto com a moderadora. Partint de l’exemple de l’Escola Vil·la Joana, la primera escola d’educació especial municipal de Barcelona, es van assenyalar les mancances del sistema educatiu formal per acollir la diversitat. Des d’una mirada crítica, Antonio Centeno va revisar les pedagogies i els problemes de socialització que sorgeixen a les escoles d’educació especial i va presentar el projecte Diversorium. Per la seva banda, Costa Badía va explicar les seves vivències en la seva lluita anticapacitista com a mediadora de l’MNCARS, amb tots els obstacles i impediments amb què es troba i també els moments d’esperança que reafirmen la seva tasca. La intervenció d’Empar Puerto va fer èmfasi en la necessitat de millorar les condicions materials de l’escola pública, defensant el principi que «l’escola ha de ser guia de la societat i no el seu reflex».

En la trobada de l’endemà es va servir un esmorzar de productes provinents d’iniciatives agroecològiques i de reaprofitament alimentari —com són Eixarcolant, EsImperfecte i DeCollserola— i es van destacar les possibilitats de sobirania alimentària del nostre territori.

El procés col·laboratiu va culminar el passat 5 de juny amb una trobada final a la nostra seu amb la participació d’Empar Puerto, Mònica Ruíz Revuelta, Jaume Sans Vellvehí i Joan Carbonell Solsona, en representació del professorat, i d’Alba Oller conduint la sessió.

El recurs pedagògic resultant és l'Oracle Pedagògic.