L’interès de Mónica Rikić en la seva pràctica artística consisteix a desenvolupar tecnologies alternatives a través de la codificació creativa i l’electrònica. Les seves propostes fusionen tecnologia i filosofia de manera artística, creant artefactes tecnològics menys preocupats per la funcionalitat i la productivitat, i més per generar pensament i debat col·lectius. Formalment, la seva pràctica es basa en la producció d’objectes electrònics i robots fets a mà, que interpreten diferents conceptes en l’àmbit de la seva investigació i que s’autopresenten com a dispositius teatrals. Amb aquests dispositius, Rikić ofereix experiències que proposen maneres alternatives de pensar sobre les tecnologies, la robòtica i el maquinari obert. Les seves obres il·lustren com la investigació artística és una forma vàlida no només de contribuir al progrés del coneixement tecnocientífic, sinó també d’avaluar-lo críticament, aportant noves perspectives i generant vies d’exploració fins ara desconegudes. Rikić proposa un futur en què l’art és necessari per aconseguir una profunda transformació del món tecnològic que habitem, una forma de pensament experimental entre la filosofia i l’enginyeria.