El tema central de l’obra de Martin Toloku és la decadència. Li fascinen les relacions, de vegades misterioses, entre el deteriorament i la materialitat. En les seves creacions, s’interessa per la història de la fusta morta o podrida i altres objectes similars, encarant els seus temes d’investigació recopilats com un arxiu de moments enfosquits. La producció de Toloku mostra la seva curiositat per la manera com els records i les històries queden atrapats o ocults en objectes que són reflexos crus del seu entorn. Al llarg de la seva pràctica, que inclou diferents disciplines i sovint segueix un enfocament antropològic, busca el seu propi llenguatge i definició de la mort i la vida en relació amb les trobades de la humanitat amb l’espai físic i espiritual. En la creació de les seves obres, Toloku col·labora de vegades amb organismes vius, concretament tèrmits. Per a les seves performances, s’utilitza a si mateix com a objecte material, enfrontant-se i desafiant la mortalitat de tots els éssers vius, així com la seva pròpia fòbia a la mort.
