Nascuda a Alemanya, de mare d’ascendència jueva i pare iraquià, Lin May Saeed (1973, Würzburg - 2023, Berlín) se centra en la relació entre humans i animals, així com en la destrucció de l’hàbitat del món animal pels éssers humans, des del neolític fins als nostres dies. Les seves escultures, relleus, pòrtics i instal·lacions aborden l’explotació dels animals, el seu alliberament, la utopia d’una convivència pacífica entre animals i éssers humans, així com la mesquinesa egoista d’aquests últims.
Les obres de Saeed estan realitzades majoritàriament amb «materials pobres», com l’escuma de poliestirè, el cartró o l’acer per a eines. El seu marc iconogràfic de referència inclou estàtues egípcies, escultures grecoromanes i exposicions de museus d’història natural, entre d’altres. L’atracció que experimenta per l’escuma de poliestirè és deguda a la seva naturalesa especialment difícil i poc atractiva, que va provar de redimir amb l’estètica, malgrat i a causa del seu ús essencialment desastrós en la naturalesa i l’impacte que hi té. De manera global, l’obra de Saeed adquireix especial rellevància en el nostre paradigma antropocèntric postil·lustració, en el qual s’està reavaluant radicalment la relació entre l’anomenat món natural i la humanitat. Tot i així, les obres de Saeed no són doctrinals ni tenen un rerefons moralitzant; són més aviat narratives i no estan exemptes d’humor.
