La pràctica artística d’Eva Fàbregas gira al voltant de la manipulació de materials tous i flexibles, que conviden a l’exploració tàctil, la proximitat física i les connexions sensorials. Treballant amb materials que transcendeixen els límits biològics, la seva obra difumina les fronteres entre allò humà i allò no humà, fusionant allò orgànic amb allò inorgànic.
En el procés creatiu de Fàbregas, el tacte hi té un paper fonamental. Les seves escultures eludeixen les categories convencionals: en lloc d’imitar alguna cosa que ja existeix, les seves formes sorgeixen de la mutació, la combinació i la multiplicació, i permeten a les persones que visiten la seva obra endinsar-se en un paisatge especulatiu. La seva obra, arrelada als àmbits somàtic i experiencial, es nodreix d’instints primaris.
Submergint el públic en un paisatge somàtic, Fàbregas pretén evocar un estat prelingüístic que ens ajudi a imaginar altres cossos possibles, altres formes de sentir, de cuidar i d’estar al món.
