El llenguatge escultòric d’Ugo Schiavi s’endinsa en la crisi dels sistemes de representació i la seva representació dels cossos, ja siguin humans o no. La seva obra navega entre presentar les formes de manera que convidin a la comprensió i deixar-les obertes a interpretacions imaginatives influïdes per mitologies perdurables.
Les creacions de Schiavi fusionen elements contemporanis amb ecos de l’antiguitat que ressonen amb la memòria col·lectiva. El seu art juga amb les tensions entre passat i present, evocant narracions captivadores i establint un delicat equilibri entre força i fragilitat, ficció i història. L’enfocament de Schiavi es basa en una herència universal, que transcendeix els confins de la temporalitat mitjançant la creació d’obres d’art en constant evolució. La seva pràctica revela una forma d’arqueologia anticipada que desafia la percepció lineal del temps.
