Rosa Tharrats explora les sincronicitats i els patrons de la naturalesa de manera intuïtiva utilitzant diversos materials, particularment els tèxtils. La seva premissa es basa en la creença que tant els objectes naturals com els artificials tenen una subjectivitat inexplorada i poden establir una connexió orgànica amb nosaltres. Tharrats considera que la matèria té ànima i vibració, i la considera una identitat. La seva obra se centra sovint en la interacció entre el regne mineral, el món vegetal i l’esfera industrial, i aborda temes com la transformació, la simbiosi, el procés, la compilació, així com les pràctiques de base i l’equilibri visible-invisible. Sovint treballa amb materials procedents dels seus arxius personals, recopilats al llarg del temps mitjançant la recollida de teixits, peces de vestir, armaris i objectes diversos. Aquest arxiu és un procés continu, que evoluciona i adquireix capes de significat amb el pas del temps.
El viatge creatiu de Gabriel Ventura comença sovint amb la poesia, i s’estén a l’acció, la pedagogia, la investigació i el vídeo. En el seu enfocament, la literatura és una eina poderosa per fomentar els vincles emocionals en una era marcada per la hiperinformació i la dispersió global. Ventura veu els seus textos com a entitats enigmàtiques i independents amb el potencial de reconfigurar la realitat que els envolta. La seva obra reflecteix una exploració holística de les arts, amb la poesia com a punt de partida per relacionar-se amb diverses disciplines i mitjans, per contribuir finalment a un paisatge creatiu transformador i interconnectat.
