L’obra de Nora Ancarola es va vinculant amb el pas del temps a dos aspectes de la realitat que centren la seva preocupació. El primer és l’exploració del potencial dels mitjans artístics per oferir noves interpretacions. Aquesta pràctica li permet revisitar petites i grans narratives històriques, així com realitats socials. El segon aspecte és aprofundir en l’observació i la utilització del procés creatiu. Aquest enfocament reconeix la creativitat com a eina de transformació per abordar el malestar individual i sistèmic.
Tenint tot això en compte, Ancarola utilitza elements visuals en què les imatges barregen aspectes personals i públics, amb un clar objectiu de repensar les normes que els guien. Cada projecte implica un desenvolupament únic, que requereix resolucions tècniques i consideracions espacials específiques. El diàleg permanent entre imatge i text ha estat una característica constant de la seva obra.
Els seus últims projectes posen en relleu la importància creixent dels esforços de col·laboració i la dimensió sociopolítica en la trajectòria professional de Nora Ancarola.