Lola Lasurt estableix un diàleg amb elements d’altres temps, explorant sovint el període immediatament anterior al seu naixement i les paradoxes d'una època que es preparava per a canvis significatius. Aquesta època va coincidir amb la transició política espanyola de la dictadura a la democràcia, que va marcar un canvi de paradigma en la política, la societat i l'art en general. Les complexitats que suposa construir la identitat en el context d'una democràcia tardana ocupen un lloc central en la seva exploració.
Els seus projectes adopten un enfocament obert de la història, amb la formalització de narratives a través de la pintura, el vídeo, els components editorials i els processos col·laboratius. Aquests mitjans contribueixen a reorganitzar la historiografia i incorporen elements de l'arqueologia mediàtica i una perspectiva performativa de la micropolítica, presentant el seu treball com un exercici de reconstrucció dels fets.
En els seus projectes més recents, Lasurt estén la seva exploració més enrere en el temps i descobreix iniciatives artístiques i socials oblidades de principis del segle XX. La seva aproximació als documents i materials d'arxiu inclou quadres i frisos històrics que interactuen amb espais arquitectònics.
