L’obra d’Ira Lupu construeix ponts entre els paisatges onírics i la realitat d’una manera que és a la vegada honesta i etèria. La seva obra se centra en les nocions de connexió, pertinença, virtualitat, estigma i feminitat. En la pràctica basada en la comunitat, busca constantment nous enfocaments ètics per aprofundir en la col·laboració amb les seves protagonistes.
L'interès actual de l’artista se centra en la manera de desafiar les limitacions del vocabulari visual, i les de la fotografia com a mitjà en particular. Aquest interès l’ha portat a dirigir la seva atenció cap a les manifestacions menys immediates o viscerals de la realitat. En el segment de seva obra relacionat amb la guerra i els conflictes, el seu objectiu és establir vincles, fer front als problemes i guarir, tant de manera col·lectiva como personal. La impressió general és que la perspectiva de Lupu des de dins no és intrusiva, sinó pensativa i contemplativa, una extensió de l’«ull de la ment» més que una documentació directa de les atrocitats.
