Formada en Belles Arts a Barcelona, Fina Miralles va dur a terme residències a Sudamèrica, França i Itàlia abans d’instal·lar-se a Cadaqués el 1999. A principis de la dècada dels setanta, es va convertir en una de les artistes conceptuals pioneres de Catalunya, a través d’accions a la natura amb arbres, terra, aigua i el seu propi cos. Amb senzillesa i convicció, aquestes accions posen en relleu el diàleg entre natura i artifici, criticant qüestions socials i polítiques a l’Espanya del franquisme tardà. Els seus temes preferits són el totalitarisme, el patriarcat i la violència. Miralles va tenir un paper fonamental en la fundació i gestió d’importants espais d’art contemporani, com la Sala Vinçon de Barcelona, la Sala Tres de Sabadell i l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona. A la dècada dels vuitanta, la seva obra, influenciada pels seus viatges, es va orientar cap a l’espiritualitat, amb gestos lírics i directes en la pintura i la gràfica. Al principi del nou mil·lenni, va reprendre l’art de la performance i va dialogar amb la terra, el mar i altres ritmes naturals. En els últims anys ha publicat obres poètiques i ha fet un gran nombre d’exposicions, entre les quals hi ha les del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid) i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona.