Daniela Ortiz viu i treballa a Urubamba, Perú. A través de la seva obra, busca crear narratives visuals que exploren els conceptes de nacionalitat, racialització, classe social i gènere, examinant de manera crítica les estructures de poder colonial, patriarcal, imperialista i capitalista. La seva recerca recent se centra en la necessitat de recuperar experiències polítiques internacionalistes i antiimperialistes històriques del sud global que han estat esborrades en un context de repressió.
En els últims anys, la seva obra també ha abordat els sistemes de control migratori d'Europa, la seva relació amb el colonialisme i els mecanismes legals establerts per les institucions europees. A més, ha desenvolupat projectes sobre la classe alta peruana i la seva relació explotadora amb les treballadores domèstiques, així com el llegat colonial de l'extractivisme en la indústria minera.
La seva obra ha estat recentment exposada a: Kunsthaus Zürich (2024), Fondazione Sandretto (2023), Neumarkt Theater Zürich (2023), Kunsthalle Hamburg i KADIST Art Foundation, París (2020–21), Kunsthalle Wien (2021), l'11a edició de la Biennal Internacional de Göteborg d'Art Contemporani, Röda Sten Konsthall, Göteborg (2021) i la Triennal del New Museum, Nova York (2018).