L’obra de Dana Awartani reinterpreta de manera crítica i contemporània les formes, les tècniques, els conceptes i els constructes espacials que conformen la cultura de l’Orient Mitjà. A través d’un gran nombre de referències històriques, particularment de les tradicions artístiques islàmica i àrab, la pràctica d’Awartani construeix ponts entre la continuïtat i la innovació. En la confluència entre l’art i l’artesania tradicional, les creacions d’Awartani utilitzen materials de l’arquitectura històrica i ontologies de disseny vernacles i antigues. S’expressa a través de la pintura, l’escultura, la performance i la instal·lació, i mostra un compromís amb els materials d’origen històric i local. Aquest enfocament tracta amb sensibilitat una sèrie de preocupacions polítiques urgents com el gènere, la regeneració, la destrucció cultural i la sostenibilitat. Un element central de la seva pràctica és l’exploració de patrons geomètrics com a genealogia alternativa de l’abstracció.
