L’obra de Korakrit Arunanondchai entrellaça narracions i experiències personals amb referències mitològiques i relats sociohistòrics, amb un enfocament particular en les realitats culturals i polítiques de la seva Tailàndia natal. Songs for dying té una trama de diverses capes que vincula el dol de l’artista per la mort del seu avi amb la massacre de Jeju de 1948 a Corea del Sud, així com la recent protesta estudiantil contra el govern militaritzat de Tailàndia. A la pel·lícula, els processos de mort i descomposició fan possibles formes alternatives de (co)existència. La pel·lícula parla de com l’artista fa ús de la narració especulativa, una metodologia cinematogràfica que s’allibera d’un marc de pensament occidental paternalista, les preocupacions i pretensions del qual pretenen limitar artificialment les possibilitats. Ho fa com a mitjà tant per guarir traumes del passat com per transformar les relacions entre subjectes que, altrament, podrien semblar dispars. Per a Arunanondchai, l’acte de trencar, o interrompre, les narratives dominants es basa en la convicció que fer-ho deixa espai per a històries no contades.