La fotògrafa ucraïnesa Ira Lupu explora la intersecció entre la fotografia documental i la construcció d’un espai al·legòric i simbòlic. Des de la invasió a gran escala d’Ucraïna per part de Rússia, Lupu s’ha centrat a crear obres que reivindiquin el seu país i la seva cultura, així com a donar visibilitat a la guerra, buscant suport per a la resistència ucraïnesa, quelcom especialment urgent ara que Occident experimenta el que denominem «fatiga d’Ucraïna». Les seves imatges capten les marques físiques i psicològiques que la guerra deixa en la vida quotidiana, una manera subtil però incisiva de documentar els conflictes armats. El seu treball convida a reflexionar sobre el significat i l’impacte de l’esmentada documentació en els seus subjectes i el públic. Mentre continua la guerra, pot el poble ucraïnès continuar fent una vida «normal»? I com es pot seguir fent una vida «normal» quan ets testimoni de conflictes armats, ecocidi i convulsions socials? Com podem nosaltres, el públic, contemplar aquesta imatge amb empatia, honrant la dignitat de les persones protagonistes mentre denunciem les injustícies que s’han perpetrat contra elles?