A partir dels anys seixanta, l’artista nord-americana Judy Chicago es va atrevir a proposar un «art obertament centrat en la dona» en oposició a l’escena artística dominada pels homes. Va començar a treballar amb focs artificials i fum de colors amb la intenció de feminitzar i suavitzar l’entorn, en contrast amb gran part de de la producció de Land Art d’aquella època, que solia controlar i imposar gestos violents. A començaments de la dècada de 1970, Chicago va crear el primer programa d’art feminista dels Estats Units a la Universitat Estatal de Califòrnia. Posteriorment va portar un grup d’estudiants al desert, va pintar els seus cossos i els va fotografiar rodejats de fum. La dona que apareix a Immolation, que forma part de la sèrie de Chicago Women and Smoke, és l’artista Faith Wilding. La imatge s’inspira en la recerca que va dur a terme Chicago sobre la immolació com a última forma de protesta, en referència contemporània als monjos budistes que es van autoimmolar en protesta contra la guerra del Vietnam, així com a la pràctica índia de sati, que obligava les vídues a autoimmolar-se en una foguera funerària.