En la seva pràctica artística, la participant lituana Ruta Putramentaite combina deixalles i natura per explorar què significa ser humà en un ecosistema en col·lapse. Centrant-se en la relació asimètrica entre la naturalesa i la humanitat, l’obra de Putramentaite pot interpretar-se com una metàfora de l’estat del medi ambient, una reflexió sobre la impossibilitat de reciclar les tones de materials industrials que floten a la deriva a l’oceà i una crítica a la llarga vida i a la lenta descomposició dels residus industrials. A través de la seva obra, Ruta proposa un nou materialisme que aprofiti les deixalles, els ossos i altres materials orgànics produïts per la humanitat per crear noves estructures habitables de diverses maneres. Aquest niu és una metàfora de la Casa Gomis i de la necessitat dels que la custodien per impedir que sucumbeixi a les amenaces de l’ampliació de l’aeroport i de la pujada del nivell del mar.