Les escultures parasitàries de l’artista catalana Eva Fàbregas traspuen de les esquerdes i ferides de la presó de Mataró. Aquestes entitats modelades per l’aire són recordatoris inquietants de com els òrgans i la carn responen a la tensió i distensió. Manipulant l’elasticitat dels teixits sintètics, el temps d’assecatge del làtex i la tensió dels processos per inflar i desinflar, aquestes membranes arrugades desestabilitzen la particular arquitectura de l’edifici. L’obra es titula com el fluid que surt dels organismes vius quan hi ha una lesió o inflamació. L’exsudació sol ser una part normal del procés de cicatrització. Tanmateix, quan la quantitat, el lloc o la composició no són adequats, també pot retardar o complicar la recuperació. Les entitats de Fàbregas proliferen dins del recinte, l’alteren mentre introdueixen un element simbòlic per a la seva rehabilitació.