Durant tres anys, el fotògraf colombià Felipe Romero Beltrán va documentar la vida de nou immigrants marroquins menors d’edat retinguts per l’Estat espanyol en un centre d’internament a Sevilla. La tutela dels menors que arriben sense papers recau a l’Estat; aquests menors es troben en un buit legal fins que assoleixen la majoria d’edat i poden legalitzar la seva situació al país. Va ser durant aquests anys liminars quan Beltrán va col·laborar amb aquests joves, convidant-los a actuar i recrear les seves històries, viatges i records davant la càmera. Els seus cossos coreografiats es converteixen en una metàfora no només d’aquest temps en suspensió, sinó també de l’encapsulació de les seves experiències. A la Casa Gomis es presenta una fotografia d’aquesta sèrie, on adquireix una dimensió afegida. Una icònica residència racionalista és gairebé el pol oposat d’un centre d’internament, un contrast violent entre la vida quotidiana dels ciutadans europeus i la d’aquells que somien amb aquesta vida i ho arrisquen tot per aconseguir-la.