Es tracta de dos gossos d’alumini, un d’ells està assegut i l’altre ajagut sobre una catifa de llana. Estan inspirats en el gos de l’artista i en el del seu ajudant a l’estudi. Formen part, per tant, del seu àmbit domèstic. Els seus posats són naturals i estan immersos en un present familiar, com si haguessin protegit la Casa Gomis tota la vida. Encara que semblen formar part d’una situació domèstica ordinària, el material de què estan fets s’està desfent. Al llarg de la seva pràctica, Camoni compara i contrasta condicions temporals. Poden els gossos representar la desintegració de la memòria? Del temps? Si aquesta casa desapareix amb l’ampliació de l’aeroport, quin serà el seu llegat? Quins sentinelles la vigilaran, com al seu dia van fer aquests gossos? Són un artefacte per al futur? Sigui com sigui, aquesta escultura és una oda a la fugacitat de l’existència i a la bellesa efímera del dia a dia.