L’equip de mediació de Barcelona està format per un grup divers de persones que imaginen col·lectivament possibles enfocaments del programa de la biennal qüestionant i enriquint els diferents punts de vista. Juntament amb el públic, exploren les realitats i les històries locals des d’una perspectiva mediambiental, social i política.

Mitjançant les visites mediades a les Tres Xemeneies (Sant Adrià del Besòs), la Casa Gomis (El Prat de Llobregat), el Monestir de Sant Cugat i l’antiga editorial Gustavo Gili (Barcelona), el programa de mediació proposa apropar-nos als tres clústers conceptuals i geogràfics que conformen el mapa de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana: Equilibrant conflictes, Cuidar i cuidar-nos i Imaginant futurs.

Les Tres Xemeneies son una fita impactant en el paisatge costaner de Barcelona. Aquest edifici, construït als anys setanta i ubicat a la riba esquerra del Besòs, havia estat antigament una central tèrmica. La central va tancar el 2011 i avui dia continua inoperativa. Aquesta icona del patrimoni industrial de gairebé 4.000 m² és la seu del clúster Imaginant futurs.

En aquest indret, on conflueixen el patrimoni industrial i el natural, el públic es trobarà amb una sèrie d’intervencions artístiques interrelacionades amb documents d’arxiu de moviments socials i memòries personals de les comunitats veïnes. Aquí no tan sols es convida el públic a imaginar nous paisatges urbans, sinó també a enfrontar-se al passat colonial de Catalunya, vinculat a la indústria tèxtil. Els debats, moderats per l’equip de mediació, analitzen la interrelació entre aquestes narratives i el clima i la justícia social.

El Monestir de Sant Cugat, fundat al segle ix al bell mig de la serra de Collserola, és la seu del clúster Cuidar i cuidar-nos de Manifesta 15. En aquesta abadia benedictina, una de les més significatives de la regió, hi té lloc una exposició centrada en la importància de cuidar-nos a nosaltres mateixos, els uns als altres i de tenir cura de l’entorn natural. Les visites mediades al Monestir tracten els secrets de la relació entre la ment i el cos i posen llum a les complexitats de la condició humana a través de la representació visual o la narració d’històries, fomentant l’empatia i la comprensió entre una audiència diversa.

La Casa Gomis, també coneguda com La Ricarda, és una casa familiar situada en un entorn natural protegit al costat de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat. Dissenyada per Antoni Bonet i Castellana a la dècada de 1950, la casa s’integra en un terreny de grans dimensions i està envoltada d’una pineda, amb vistes a l’estany de la Ricarda i al mar Mediterrani. Aquesta zona planteja reptes econòmics i ecològics importants, que exigeixen trobar el delicat equilibri entre l’ampliació de l’aeroport i el port, la planificació territorial i la conservació de les fràgils zones humides.

Vinculada al tema d’Equilibrant conflictes, la Casa Gomis i els seus voltants són objecte d’un diàleg en curs sobre l’expansió de les indústries i la protecció tant de l’entorn natural com de la mateixa casa.

Així mateix, la Casa Gomis va tenir un paper fonamental en el manteniment de l’escena cultural i avantguardista de Barcelona en servir com a espai de trobada, intercanvi i experimentació. Avui, els artistes han tornat a la Casa Gomis per repensar models urbans que ofereixin respostes a l’emergència climàtica.

L’edifici de l’antiga editorial Gustavo Gili, dissenyat pels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó, tots dos membres del Grup R, destaca com a exemple notable de l’arquitectura catalana dels anys cinquanta. En aquesta seu de la biennal es presenten tres projectes d’investigació arxivística que qüestionen els relats predominants i descobreixen perspectives subalternes que enriqueixen la nostra comprensió de la història de la regió. Es tracta d’un conjunt interrelacionat d’elements visuals, audiovisuals, documentals i bibliogràfics, així com d’espais de consulta, àrees de descans i zones comunes de treball.

A partir d’una revisió de la memòria col·lectiva, ens revela relats silenciats de resiliència dels grups marginats de Catalunya a través d’una perspectiva postcolonial i antiracista.

A més d’aquests testimonis, el públic trobarà un arxiu que narra l’evolució dels drets democràtics culturals des de la Guerra Civil espanyola fins a l’era postfranquista dels anys setanta, un retrat de l’esperit participatiu de Barcelona i de tota la regió metropolitana.

El tercer projecte que s’exposa en aquest edifici és la proposta educativa Fora per fer escola, de Manifesta 15, que explora el llegat dels moviments pedagògics radicals a Catalunya. Aquest projecte investiga les genealogies crítiques a partir del 1914, centrant-se en el potencial transformador de l’educació en la configuració del futur social i ecològic mitjançant la presentació de noves obres d’art i materials d’arxiu.

Aquesta visita mediada gira entorn de les memòries històriques compartides, les genealogies, les històries i les pràctiques educatives, partint d’un debat sobre les lluites socials relacionades amb les realitats del públic assistent.