Manifesta 15 Barcelona ha creat un nou marc per a la investigació social i ecològica, accions i intervencions a càrrec de deu participants que ja estan duent a terme una recerca a tota la regió metropolitana de Barcelona. En aquesta fase prebiennal, quan falta més d’un any per a la innauguració oficial de la biennal, els participants seleccionats investiguen components temàtics específics en els tres nodes interconnectats identificats per l’equip de Manifesta 15: al llarg del riu Besòs, el delta del Llobregat i la serra de Collserola.

Aquestes investigacions, en col·laboració estreta amb experts i comunitats locals, portaran a formes noves i alternatives de cridar l’atenció sobre la crisi climàtica i identificaran algunes de les transformacions ecològiques i socials necessàries a la regió.

Els nodes socioecològics de la regió metropolitana connecten amb els seus entorns immediats i articulen els temes rellevants del procés participatiu: com podem imaginar plegades un futur compartit, com gestionar els desequilibris i com cuidar-nos de nosaltres mateixes i del nostre entorn natural, (per exemple, la serra de Collserola).

Els participants a la investigació col·laboraran amb comunitats i especialistes locals, els quals ajudaran a articular els problemes fonamentals d’aquest procés ecosocial. Aquesta fase, que a les tres darreres edicions de Manifesta ha estat dirigida per un urbanista o un mediador creatiu, estarà dirigida en canvi per un grup divers d’investigadors individuals o col·lectius. Les tres qüestions identificades estan interrelacionades i abasten diversos agents de la societat civil, raó per la qual l’equip de Manifesta 15 ha convidat diversos professionals, no només del món de l’art sinó també d’altres disciplines. Aquests participants són interdisciplinaris i treballen en els camps de l’art, la ciència, el dret, l’arquitectura, els drets humans, l’activisme i la pedagogia.

 El col·lectiu que treballa en el tema d’imaginar el futur és el col·lectiu transnacional On-Trade-Off, que explora com la innovació tecnològica depèn dels recursos naturals. La seva investigació se centrarà en l’energia, el postcolonialisme i el passat i present de la zona industrial del Besòs.

Els dos participants, Elmo Vermijs i l’Embassy of the North Sea, centraran la seva investigació en els drets i les veus dels actors no humans i la seva relació amb l’entorn natural als nodes de la serra de Collserola i el delta del Llobregat. Arquitectes de Capçalera, col·lectiu sorgit de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, utilitzarà eines col·laboratives en la seva aproximació participativa i especulativa a l’arquitectura, que actuarà com a punt de partida d’un llegat a llarg termini.

El col·lectiu radio SLUMBER explorarà activitats participatives per ajudar les generacions més joves quant a benestar i atenció plena. En relació amb el tema de la curació i la cura, es posaran en contacte amb la diàspora asiàtica de la zona del Besòs. Lara Schnitger dirigirà la seva investigació utilitzant l’artesania tradicional per il·luminar, juntament amb col·lectius locals, visions radicals del feminisme ecològic, tant en l’actualitat, com en un context històric.

A més, s’han convidat quatre participants a centrar-se en un projecte de recerca especial que explora els moviments catalans de renovació educativa. Aquests moviments són significatius per entendre el paper de l’educació i la pedagogia a les històries de les transformacions ecosocials que es van produir abans i després de la dictadura franquista a Espanya. El projecte pretén esclarir com han contribuït aquests moviments històrics als canvis socials i què ens poden ensenyar avui dia.

L’agència col·laborativa INLAND aprofundirà en les històries d’escoles ubicades a entorns naturals a principis del segle XX, com l’Escola del Mar i l’Escola del Bosc. El Col·lectiu Massa Salvatge investigarà el treball de Batec, un col·lectiu de professors que va imaginar una escola diferent, “més satisfactòria per viure i que prepara una generació més humana i solidària”. Anaïs Florin treballa en la història d’Escoles en Lluita, un moviment d’escoles de Barcelona dels anys setanta que pretenia crear espais educatius alternatius posant èmfasi en la importància de la justícia social, l’organització comunitària i l’activisme com a parts integrants del procés educatiu. Un projecte col·lectiu interseccional, Diversorium, tractarà els arxius de Vil·la Joana, una escola municipal al parc de Collserola que acollia classes per a alumnes amb diversitats físiques i mentals sota el nom d’“educació anormal”.

Manifesta ha passat de ser una biennal purament d’art a convertir-se en una incubadora de canvis socials i ecològics en les darreres quatre edicions. En crear nous processos col·lectius, la biennal es pot centrar a desenvolupar accions més sostenibles i intervencions simbòliques que puguin ser més beneficioses per a les ciutats amfitriones i les seves comunitats. En lloc de seguir el model habitual de crear una sèrie d’exposicions, Manifesta es replanteja i transforma contínuament el seu model per propiciar investigacions que ofereixin perspectives alternatives i puguin abordar problemes concrets mitjançant la creació interdisciplinària, l’activisme i propiciant llegats que perdurin.

Els resultats presentats després d’aquesta fase de recerca constituiran la base del marc conceptual de la biennal i es presentaran a la tardor del 2023. Els pilars fonamentals del marc conceptual serviran de punt de partida per a la convocatòria oberta de projectes locals que es llançarà al setembre del 2023.