La quinzena edició de la Biennal Nòmada Europea, Manifesta 15 Barcelona Metropolitana, se celebrarà del 8 de setembre al 24 de novembre del 2024. Coneguda per la seva aproximació innovadora a l’hora d’analitzar qüestions urgents d’actualitat a través de l’art i l’arquitectura, Manifesta 15 se centrarà en l’entorn metropolità, tractant temes crítics com el canvi climàtic, les desigualtats socials i les injustícies econòmiques.

La biennal servirà de plataforma crítica per a la reflexió i acció artístiques, mostrant perspectives diverses sobre aquests reptes importants. S’estendrà més enllà del centre de Barcelona tot incorporant les barreres naturals de les muntanyes, els rius i el mar per tal d’explorar la interconnexió de la regió metropolitana. Manifesta 15 vol ser la catalitzadora d’un canvi positiu, emprant les intervencions urbanes i artístiques per identificar i tractar la necessitat urgent d’una transformació social i ecològica.

Reconeguts arquitectes, artistes, investigadors i urbanistes participaran en aquesta edició, i se centraran en les oportunitats que té la regió per arribar a una estructura, una xarxa de mobilitat i uns recursos naturals descentralitzats.

Manifesta 15 surt del centre de Barcelona i incorpora les onze ciutats de la regió metropolitana amb la intenció de crear una infraestructura cultural cohesionada mentre s’analitzen aspectes ecosocials que qüestionen les narratives globals dominants.

Manifesta 15 assumeix el repte de passar d’una escala de ciutat a una de regional de més de cinc milions d’habitants amb el compromís de desenvolupar un plantejament descentralitzat i col·laboratiu per a la producció de cultura i coneixement. Arran de la recerca prebiennal que han portat a terme en tota la regió un grup d’investigadores i investigadors i col·lectius artístics locals i internacionals per encàrrec de Manifesta s’ha arribat a la creació d’uns nodes temàtics específics per a cada lloc. S’hi inclouen temes com el creixement i el decreixement, la protecció del medi ambient, la cura i la recuperació, així com també les transformacions ecològiques i socials necessàries als nodes interconnectats que l’equip de Manifesta ha identificat: la llera del riu Besòs, el delta del Llobregat i la serra de Collserola amb el Vallès. Aquesta anàlisi ha sorgit d’un procés col·laboratiu que ha incorporat tallers, programes comunitaris, recerca científica i estudis d’arxius sobre temes que van des dels moviments pedagògics històrics a l’ecofeminisme i la biodiversitat.

Al llarg de les últimes quatre edicions, Manifesta ha passat de ser purament un projecte artístic a una incubadora per al canvi socioecològic. Mitjançant la creació de nous processos descentralitzats, tant des del punt de vista geogràfic com de mediació, la biennal se centra a desenvolupar i implementar unes col·laboracions més democràtiques que tenen un impacte positiu per la inclusió d’una àmplia diversitat de veus amb el llegat de la biennal. Al mateix temps, Manifesta 15 ha encarregat a Sergio Pardo, arquitecte espanyol arrelat a Nova York, analitzar els estudis urbans existents sobre Barcelona de les últimes quatre dècades.

La recerca col·lectiva prebiennal ha donat llum a un marc conceptual en el qual s’han identificat noves formes d’intervenció, col·laboració, activació i coproducció per a aquestes àrees regionals. Manifesta ha introduït un marc geogràfic de nodes per a una reflexió interdisciplinària, ecològica i de producció cultural a les dotze ciutats metropolitanes. L’aspecte ecològic de com connectar temàticament les dotze ciutats s’ha tornat cada cop més urgent, sobretot quan Catalunya acaba d’anunciar el gener del 2024 l’emergència per sequera a causa de la manca de pluja dels últims tres anys que ha donat com a resultat la pràctica totalitat d’embassaments buits. El primer mediador creatiu de Manifesta 15, Sergio Pardo, en la seva anàlisi regional, va destacar les implicacions ambientals en la nostra societat i el potencial dels professionals de la cultura i la biennal per generar canvis positius:

«La salut de les nostres democràcies depèn en gran mesura de com nodrim, activem i articulem la nostra connexió amb el medi ambient. Això ens permet preveure els canvis demogràfics i ambientals urgents del nostre món globalitzat. Per aconseguir-ho, necessitem noves dinàmiques, innovacions i una mena d’“activisme fonamentat” que pugui exigir canvis legislatius.

Sense un espai viu on la gent i la natura es connectin –l’espai públic de la ciutat– és impossible desencadenar processos culturals per al canvi. Podem, com a ciutadans, promoure aquests canvis o, si més no, participar activament en un nou marc legislatiu mitjançant accions socioclimàtiques transformadores?

Sovint hi ha la sensació que el fet de “cuidar-nos un de l’altre” s’ha esvaït. Quan ha deixat d’actuar així la naturalesa humana? Probablement ha passat en el transcurs de moltes dècades, enmig dels canvis accelerats en tots els aspectes de les nostres vides, mentre tot s’ha estandarditzat: la llengua, el consum, l’habitatge, la mercantilització de la terra i la dissolució dels límits tradicionals de la ciutat. La lògica del canvi dicta les nostres emocions, fent-nos creure que res no pot ser diferent. Les socialdemocràcies s’esfondren, l’estat del benestar s’afebleix, i això està lligat als reptes als quals s’enfronten les democràcies.»

A partir de la recerca col·lectiva prebiennal, el concepte del programa de Manifesta 15 es desenvoluparà en tres clústers temàtics de la regió metropolitana. Els nodes del Besòs, el delta del Llobregat i Collserola-Vallès seran el centre de les pràctiques de recerca artística de Manifesta 15, i presenten algunes particularitats que els distingeixen de la resta del territori de l’àrea metropolitana. Són zones que delimiten geogràficament la ciutat i on s’estan produint les grans transformacions urbanístiques que definiran la manera de viure de les generacions futures.

Les tres ubicacions –Besòs, Llobregat i Collserola, diferenciades del centre de la metròpoli– es transformaran en àmplies «taules de treball» per a artistes i col·lectius durant Manifesta 15. Aquests nodes han estat escollits per afrontar els reptes urgents i debats contemporanis que configuren el futur de les ciutats. En concret, els nodes permetran investigar qüestions com l’emergència climàtica immediata, així com la reactivació de moviments socials emancipadors, com el col·lectivisme i l’ecofeminisme.

Els nodes del Besòs, el Llobregat i Collserola-Vallès, el «pulmó» de la metròpoli, ofereixen un llenç únic per explorar solucions als reptes socioambientals urgents. Aquest compromís amb una perifèria que sovint es passa per alt rau al cor de Manifesta 15, tot destacant les reivindicacions i el potencial de les ciutats mitjanes que s’enfronten a problemes globals com el canvi climàtic, les disparitats econòmiques i les pràctiques neocolonials.

Els clústers de Manifesta 15 reuneixen projectes en múltiples seus de diverses ciutats al voltant de tres temes principals de la biennal: Imaginant futurs, Cuidar i ser cuidats i Equilibrant conflictes. El viatge de cada clúster comença en un lloc històric extraordinari que simbolitza el seu tema general. Les imponents tres xemeneies situades al litoral entre Barcelona, ​​Sant Adrià de Besòs, Mataró, Santa Coloma i Badalona acolliran el punt de partida del tema Imaginant futurs.

1. Clúster Imaginant futurs

Seu principal: Les tres xemeneies

EL PASSAT INDUSTRIAL COM A ESPAI D’IMAGINACIÓ I TRANSFORMACIÓ

Context i història

L’eix Besòs inclou els municipis de Badalona, ​​Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i els districtes barcelonins de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. Aquest territori està situat al llarg de la conca baixa del riu Besòs, des del congost format per la Serralada Litoral fins a la seva plana deltaica i desembocadura al mar.

Actualment hi viuen un milió de persones, que corresponen al 30 % de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona i el 12 % del conjunt de Catalunya. Amb una superfície de més de 80 km2, el Besòs es divideix en 98 barris que constitueixen el paisatge social més complex i divers de tot Catalunya. La manca d’una visió integrada del territori, agreujada per una llarga història de creixement urbanístic desordenat, ha fet del Besòs un territori fragmentat, sense projecte urbanístic definit.

Històricament, el Besòs ha patit alts nivells continuats de vulnerabilitat urbana en determinats barris, agreujada recentment per l’impacte de la crisi econòmica i la manca d’inversió en relació amb altres àrees metropolitanes: concentra 16 dels 25 barris més vulnerables de l’àrea de la metròpoli. L’existència de processos d’exclusió i segregació social l’ha convertit tradicionalment en un territori estigmatitzat.

Tanmateix, el Besòs actual és un territori amb un gran potencial de futur, per la seva centralitat i accessibilitat respecte a la gran regió metropolitana de Barcelona i per la seva potencialitat per esdevenir un corredor productiu i de coneixement, un espai acollidor on la diversitat es pot transformar en riquesa.

El Besòs és clau per accedir a Barcelona des del Maresme i el Vallès, i avui constitueix el principal corredor d’entrada i sortida de la ciutat cap al nord, fet que es tradueix en una gran concentració d’estructures viàries i ferroviàries d’alt valor estratègic.

L’existència de processos de segregació social ha estat una xacra que s’ha vist reforçada per la petjada de contaminació que la indústria ha abocat durant dècades al llit del riu Besòs, al delta, al litoral i a les platges. Una indústria que té com a símbol ​​les Tres Xemeneies de Sant Adrià, una icona inconfusible al perfil de Barcelona. L’antiga central tèrmica proveïa electricitat a tota la regió metropolitana. La Fàbrica, com l’anomenava el veïnat, va aconseguir una capacitat de producció inusual en les centrals tèrmiques de l’època, comparable a la d’una central nuclear. Un èxit industrial amb els consegüents danys col·laterals, ja que aquell gegant de formigó, ara símbol inconfusible de la silueta de Barcelona, ​​va castigar durant diverses dècades els barris veïns. La Fàbrica va tenir un greu impacte mediambiental que va provocar la declaració de Sant Adrià com a «zona atmosfèrica contaminada» l’any 1983. Sant Adrià va ser el lloc que va patir un impacte més gran, ja que era el municipi que va acollir bona part dels barris marginals de Barcelona, ​​la incineració de residus de l’àrea metropolitana o la depuradora més gran d’Europa.

Nou ús relacional

Davant de les Tres Xemeneies hi ha un tram de costa de 2 km. Aquí, un model de turisme de «sol i platja» obsolet presenta una oportunitat de revitalització. Imagineu un nou barri ple d’habitatge social, activitat econòmica diversa i un parc-delta que doni nova vida al riu. Al centre trobem un vestigi postindustrial, a l’espera d’una transformació plena de nous propòsits i significats.

Aquesta revitalització, juntament amb la naturalesa i la història de la comarca del Besòs, exigeix ​​nous models construïts al voltant de la capacitat de les persones per dinamitzar els espais urbans i, com a tal, oferir una manera alternativa d’imaginar futurs. També és una oportunitat per enfrontar-se al passat colonial de Catalunya, ​​entrellaçat amb anys d’indústries tèxtils en auge, empreses altament contaminants propietat d’una classe rica que, malgrat l’autoproclamada «filantropia», van fer la seva fortuna amb el tràfic d’esclaus. Tot i que sembla esvaït, aquest llegat ressorgeix subtilment en pràctiques laborals explotadores i patrons de consum neocolonials, que sovint ignoren els drets humans més bàsics.

El fet que les Tres Xemeneies siguin el punt central del clúster de Manifesta 15 Imaginant futurs permet explorar la regeneració urbana i social dins de l’enorme espai desocupat per les instal·lacions industrials d’energia. Adoptar enfocaments ecosocials creatius i transformadors als espais costaners pot reforçar el valor que el mar té per als residents alhora que promou iniciatives que afavoreixin la sostenibilitat, una economia blava, una millor habitabilitat i una major obertura i accessibilitat al mar.

2. Clúster Cuidar i ser cuidats

Seu principal: Monestir de Sant Cugat del Vallès

EL GRAN PULMÓ DE LA CIUTAT: UNA INCUBADORA ON CUIDAR I SER CUIDAT

Context i història

El massís de Collserola i l’àrea del Vallès formen part del sector central de la serralada litoral catalana. Els límits són precisos: a l’est limita amb el riu Besòs; a l’oest, amb el riu Llobregat; les rieres de Sant Cugat i Rubí són el límit al costat nord-oest, i la plana de Barcelona, ​​al sud. S’anomena parc central metropolità: està envoltat per nou municipis amb gairebé dos milions d’habitants que viuen al llarg dels 190 km2 de nuclis urbans i 3,5 milions de visitants anuals.

Collserola va ser declarat parc natural l’any 2010: les prop de 8.300 hectàrees constitueixen un sistema fonamental per al funcionament ecològic d’aquesta matriu d’espais oberts a la metròpoli. A més, és un enorme espai de proximitat que dota a la ciutat de nombrosos serveis ecosistèmics i, alhora, és el centre de la biodiversitat on es poden trobar unes 940 espècies d’animals. El 66 % de la seva superfície són hàbitats protegits. Gràcies als processos ecosistèmics que acull, Collserola és una reserva de salut i cicles naturals, que milloren substancialment la qualitat de vida dels ciutadans de l’àrea metropolitana.

La natura com a capital simbòlic

Collserola i la zona del Vallès es diferencia d’altres espais oberts metropolitans per la seva singular juxtaposició d’importància ecològica i ús social. Té una identitat única en la geografia local i esdevé un espai insubstituïble d’ús social i de contacte amb la natura. Té un paper fonamental en la salut i els processos metabòlics de la ciutat, i funciona com a pulmó i sistema de filtratge. El Monestir de Sant Cugat, amb el seu símbol històric d’espiritualitat, cura, acompanyament i reflexió, serà l’escenari principal del tema Cuidar i ser cuidats.

Sant Cugat del Vallès: Monestir de Sant Cugat

El Monestir de Sant Cugat és una abadia benedictina que va ser fundada al segle ix. Acabat de construir al segle xiv, el monestir, un dels més significatius de la comarca, inclou elements romànics, gòtics, renaixentistes i barrocs. Es va convertir en un epicentre de poder i cultura al segle xi, una època en què els monjos vivien seguint l’estil de vida benedictí mentre gestionaven extenses propietats a la zona.

La seva característica més destacada és un claustre romànic que data del segle xii i que acull el Museu de Sant Cugat. Amb una longitud de més de 30 metres, és de planta quadrada amb arcs de mig punt sostinguts per parelles de columnes que presenten capitells decorats amb infinitat de detalls.

3. Clúster Equilibrant conflictes

Seu principal: Casa Gomis/La Ricarda

SOSTENIBILITAT O MODERNITZACIÓ?

Context i història

La zona del Delta del Llobregat, on s’ubiquen el Prat, l’Hospitalet i una part de Barcelona, ​​és una peça inseparable del continu urbà central de la metròpoli i és entesa com una unitat geogràfica i ambiental. Com tots els grans deltes del Mediterrani, té un gran valor ecològic. Durant segles, el delta va estar ocupat per grans extensions d’aiguamolls que patien freqüents inundacions.

A partir del segle xvi, les zones del pantà van començar a assecar-se i es van introduir conreus de secà. Al segle xix es van construir canals de reg. L’enderrocament de les muralles de Barcelona, ​​entre 1853 i 1873, amb la ràpida ocupació de l’Eixample i la creixent industrialització de la zona, a la qual es van afegir noves infraestructures de comunicació com el ferrocarril, van accentuar la protoindustrialització del delta. El 1916 es va establir un camp d’aviació i dos anys més tard un port lliure. El port de Barcelona i l’aeroport del Prat són les dues polaritats que han condicionat el desenvolupament territorial i econòmic de l’entorn del delta i, per extensió, de la gran metròpoli. Aquests nodes de transport mostren la conflictivitat social generada per l’expansió d’aquestes infraestructures dins del medi natural.

Una zona de gran valor ambiental

Avui la ciutat de Barcelona està plenament compromesa amb la regeneració actual del seu model urbà, que incorpora els reptes de futur en una zona densament edificada i que ha d’abordar amb urgència la millora del que ja existeix: la salut de les persones, l’envelliment de la població i els edificis, accés a un habitatge digne, justícia socioespacial, canvi de mobilitat, monocultiu turístic, metabolisme urbà i, sobretot, com afrontar l’emergència climàtica. En aquest sentit, el Delta del Llobregat és paradigmàtic: ha patit la substitució irreversible dels espais naturals (aiguamolls, solars i altres hàbitats, amb les comunitats que els habiten), per infraestructures i espais urbanitzats, de manera que el seu equilibri ambiental ha estat distorsionat.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana posarà en joc aquestes casuístiques que sovint condueixen a aquest fals dilema entre sostenibilitat o modernització. Artistes i col·lectius de diferents procedències han fet visibles aquests enfrontaments i han proposat solucions alternatives sostenibles per al medi ambient sense perjudicar les exigències de modernització de determinades infraestructures urbanes que ens permeten connectar-nos amb la resta del món. És urgent poder visibilitzar el fet que qualsevol transformació en aquest àmbit, per la seva condició de part integrant i habitable de la ciutat metropolitana, requereix la sostenibilitat i la correcció de les disfuncions dels models actuals que ignoren criteris ecològics.

La Barcelona metropolitana està redefinint la seva relació amb el mar a través de múltiples projectes per recuperar un territori que es va regenerar amb força durant la dècada dels vuitanta, però que a poc a poc ha estat sotmès a una gran pressió del mercat i del turisme. Un procés que es deriva de l’enorme èxit que va viure la ciutat i que avui intenta recuperar, no només des de la perspectiva social dels barris, sinó també des d’una aproximació mediambiental a la urgent emergència climàtica.

En aquest canvi de paradigma, dos punts clau són els deltes dels dos rius, el Llobregat i el Besòs, que delimiten la ciutat, i que han estat canalitzats i amenaçats a causa dels múltiples plans urbanístics que es disputen el valuós terreny adjacent. A l’epicentre d’aquest territori encara perviu una joia arquitectònica i paisatgística del moviment modern que encarna i capitalitza aquest interessant debat: la Casa Gomis, també coneguda com La Ricarda.

A la zona del Llobregat hi trobem grans conflictes econòmics i ecològics que plantegen reptes a nivell nacional. El debat gira al voltant d’interessos diversos. En primer lloc, en termes d’infraestructures, cal equilibrar els plans d’ampliació de l’aeroport i del port amb la preservació dels fràgils aiguamolls. En segon lloc, sobre l’ús del sòl, la qüestió és com conciliar el parc agrícola amb el motor econòmic de la zona franca i l’aeroport de la ciutat.

Aquests projectes desencadenen debats acalorats i polititzats, que han provocat una reavaluació del nostre model urbà en un context global. El debat va més enllà de les amenaces abstractes del neocolonialisme i aprofundeix en les realitats específiques del consum i les implicacions per a la nostra nació i el nostre planeta.

La Casa Gomis, una casa de propietat privada al Prat de Llobregat, serveix de punt de partida per explorar aquesta temàtica d’Equilibrant conflictes. Construïda seguint els principis de l’arquitectura racionalista, es troba enmig d’un paratge natural, de manera que reflecteix la tensió entre el desenvolupament humà i la conservació natural.

Casa Gomis

Ricarda, és una casa familiar situada en un entorn natural protegit que es troba al costat de l’aeroport Josep Tarradellas de Barcelona-El Prat. Construïda entre 1947 i 1963 pel reconegut arquitecte Antoni Bonet Castellana en estreta col·laboració amb els seus propietaris, Inés Bertrand Mata i Ricardo Gomis Serdañons, la casa segueix els principis de l’arquitectura racionalista, coneguda al nord d’Europa com a arquitectura moderna. Va ser declarada Bé d’Interès Cultural l’any 2021.

Ricardo Gomis va ser membre fundador de Discòfils Associació Pro Música (1935) i membre del CLUB49, un col·lectiu format per persones del panorama cultural i avantguardista de Barcelona. Joan Prats Vallés va ser l’encarregat de promoure i donar suport a la majoria dels projectes, realitzats per artistes com Antoni Tàpies, Joan Miró i Joan Brossa. També va ser la persona de contacte de tots el conjunt d’artistes internacionals que van venir a Barcelona durant la postguerra. Així doncs, la Casa Gomis va ser un lloc de trobada, intercanvi i experimentació, fins que el CLUB49 va desaparèixer poc després de la mort de Joan Prats Vallés. La Casa Gomis es troba situada en una gran parcel·la davant de la bassa de la Ricarda i el mar Mediterrani, envoltada d’una pineda. Vinculada al tema d’Equilibrant conflictes, la Casa Gomis i el seu entorn estan subjectes al diàleg permanent sobre l’expansió de les indústries i la protecció del medi natural, així com de la casa mateixa.

Gustavo Gili

L’antiga editorial Gustavo Gili és actualment la seu de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana al barri de l’Esquerra de l’Eixample, a Barcelona.

Exemple notable de l’arquitectura catalana dels anys cinquanta, l’edifici va ser dissenyat pels arquitectes Joaquim Gili i Francesc Bassó, membres del Grup R. L’editorial Gustavo Gili és coneguda per ser la primera que va publicar autors en l’àmbit de la cultura visual, com John Berger, Milton Glaser, Rem Koolhaas, Bruno Munari, Joan Fontcuberta i Ellen Lupton, en castellà.

Aquesta obra arquitectònica, que segueix un estil racionalista (un moviment centrat a combinar perfectament disseny i funcionalitat), va ser guardonada amb el Premi FAD d’Arquitectura l’any 1961. Utilitzat com a editorial fins al 2016, l’edifici es caracteritza per l’ús de la simetria i unes estructures geomètriques definides, amb poca ornamentació.

L’antiga editorial Gustavo Gili de Barcelona ​​funcionarà com a nucli de Manifesta 15, i acollirà projectes d’arxiu centrats en el passat colonial i les seves repercussions, els moviments contraculturals durant l’ascens i la caiguda de la dictadura franquista i històries de renovació pedagògica catalana. Actualment a l’edifici de la Gustavo Gili s’han dut a terme un ampli ventall d’actes prebiennals organitzats per Manifesta 15.

Connectar la regió metropolitana mitjançant una col·laboració global de biennals

La programació de la biennal de cadascuna de les ciutats metropolitanes participants inclourà intervencions, exposicions i projectes en espais emblemàtics proposats pel grup de representants artístics locals (el programa Manifesta 15 +). En diàleg amb aquest programa, Manifesta 15 ha convidat les principals biennals internacionals i organitzacions culturals a col·laborar en la coproducció o la presentació d’obres destacades més recents dels seus programes. A més de la varietat de seus dins de cada ciutat metropolitana, cada nucli urbà també acollirà una Focus Week (setmana temàtica) festiva que s’estén al llarg del període de dotze setmanes de la biennal. La Focus Week celebrarà la riquesa cultural local de cada ciutat i inclourà un programa públic específic encarregat per Manifesta 15.

Dins dels tres clústers (Imaginant futurs, Cuidar i ser cuidats i Equilibrant conflictes), Manifesta 15 ha fet extensives les invitacions a aquestes onze ciutats metropolitanes per col·laborar a l’hora d’abordar qüestions urgents. L’objectiu és emprar positivament el model de descentralització, reassignant espais artístics alternatius, implementant processos alternatius de presa de decisions i examinant la seva pròpia història.

Per a aquestes col·laboracions metropolitanes, Manifesta 15 pretén connectar-se amb algunes biennals internacionals (n’hi ha més de 140 a nivell mundial) per fomentar una estructura col·laborativa. En lloc de viatjar a cada biennal, Manifesta 15 pretén reduir el turisme artístic i la petjada de carboni mitjançant la coproducció d’obres en col·laboració i amb la interacció entre les biennals. Manifesta 15 ha començat a treballar amb més de deu biennals diferents d’arreu del món per col·laborar en l’intercanvi d’obres, coproduir i desenvolupar projectes conjuntament. Esperem que se n’hi sumin més en els propers mesos.

Manifesta 15 Barcelona Metropolitana +

El programa Manifesta 15 + és el programa artístic de tota la regió metropolitana conceptualitzat i executat pels representants artístics dels municipis metropolitans. El programa interdisciplinari té com a objectiu ampliar la perspectiva metropolitana de Manifesta 15 i mostrar la riquesa i la diversitat de la cultura de la regió. A més, el programa aportarà més cohesió al programa metropolità de Manifesta 15 que es consolidarà en cada Focus Week.

Programa d’educació i mediació

Tenint com a eix el principi de mediació, el programa d’Educació i Mediació pretén que la biennal respongui als interessos i necessitats de públics no professionals, creant espais de cultura(s) contemporània(es) per arribar a més persones. El programa va més enllà de les categories institucionals convencionals i proposa projectes que combinen recerca, pràctica artística, pedagogia, mediació i treball comunitari. Es pot descriure com a educatiu, curatorial o artístic, però sempre es desenvolupa mitjançant un procés col·laboratiu i les activitats són propietat de totes les parts implicades.

El programa d’Educació i Mediació evoluciona a partir d’un procés de recerca col·laboratiu format per trobades amb diversos agents locals. Aquesta investigació aprofundeix en aspectes anteriorment eclipsats o passats per alt de les històries i pràctiques educatives i culturals locals.

Per a Manifesta 15, la recerca aprofundeix en els moviments de renovació educativa a Catalunya, tant abans com després de la dictadura franquista. Aquestes històries diverses dels contextos pedagògics catalans tenen un paper crucial per entendre l’impacte de l’educació i la pedagogia en les transformacions ecosocials.

La investigació va sorgir de l’Escola del Mar, una escola pública situada en un pavelló de fusta a la platja de la Barceloneta. Fundada a principis dels anys vint del segle passat va servir com a escola mixta per a infants de famílies obreres, encarnant un model jeràrquic però democràtic. Seguint el projecte pedagògic d’aprendre amb alegria, les classes es feien majoritàriament a l’aire lliure i incloïen una gran part del temps dedicat al joc lliure i a la natació.

L’Escola del Mar, juntament amb l’Escola de Bosc i Vil·la Joana –la primera escola d’educació especial de Barcelona– es va inaugurar a les primeres dècades del segle xx. Aquestes escoles, llegat directe de l’Escola Nova, van lluitar per permetre l’accés a l’educació dels infants de famílies obreres, alhora que consideraven la natura com un espai d’aprenentatge i cura.

A més, la recerca s’endinsa en les històries del col·lectiu de mestres Batec (anys trenta del segle xx) i Escoles en Lluita, un moviment social a Barcelona de finals dels setanta que pretenia establir espais educatius alternatius emfatitzant la importància de la justícia social, l’organització comunitària i l’activisme com a parts integrants del procés educatiu.

Es va convidar quatre col·lectius espanyols i artistes individuals a dur a terme la recerca a través d’aquests arxius existents. El col·lectiu INLAND explora les històries de l’Escola de Bosc. Massa Salvatge centra la seva recerca en el treball de Batec, un col·lectiu de mestres que imaginaven una escola diferent, «més satisfactòria per viure-hi i que prepara una generació més humana i solidària». Anaïs Florin reuneix un arxiu d’Escoles en Lluita, i el projecte DIVERSORIUM de Barcelona col·labora amb l’arxiu de Vil·la Joana, una escola municipal del parc de Collserola que va acollir classes per a alumnes amb diversitat física i psíquica sota el nom d’«educació anormal». Actualment, la recerca dels col·lectius s’activa a través d’un programa públic de tallers, tertúlies, grups de lectura i actuacions, i donarà lloc a projectes artístics presentats durant la biennal.

Durant Manifesta 15, Fora per fer escola adoptarà formes diverses com exposicions, projectes artístics, publicacions, xarxes professionals, espais físics, mediació i programes públics.

Equip artístic de Manifesta 15: una nova forma de comissariat descentralitzat

Com a part de la metodologia descentralitzada d’aquesta edició, Manifesta 15 basa el seu projecte en la inclusió d’un ampli ventall de professionals de la cultura, tothom amb la seva formació professional. Juntament amb l’equip de Manifesta 15 i sota la direcció artística de Hedwig Fijen, l’equip artístic activa, desenvolupa i produeix part d’aquest projecte biennal de gran envergadura. Aquest enfocament democràtic col·lectiu de baix a dalt va començar amb el nomenament d’especialistes urbanistes clau que van treballar amb l’equip de Manifesta 15 en els paràmetres bàsics del model de la biennal abordant i imaginant críticament els reptes socioecològics urgents alhora que ajudaven a configurar perspectives de com afrontar el futur de la regió. Seguint aquest principi, l’arquitecte i urbanista Josep Bohigas i Sergio Pardo, el primer mediador creatiu, van tenir-hi un paper crucial.

La segona fase va començar amb el nomenament de deu col·lectius tant per part del director com de l’equip educatiu per treballar temes com la crisi climàtica i l’impacte que la crisi té en el mar, la sequera, la salut i el benestar, així com la protecció dels ecosistemes. Gràcies a aquest col·lectiu de recerca i a les seves conclusions, es va poder configurar el marc conceptual. A més, Manifesta 15 va explorar els processos curatorials relacionats amb l’impacte de les històries colonials, els moviments contraculturals durant l’ascens i la caiguda de la dictadura franquista i el model de renovació educativa catalana. Aquests arxius estaran allotjats en l’anomenat ‘cervell’ de l’antiga editorial Gustavo Gili, tot creant una genealogia històricament rellevant i d’urgència accessible dels darrers cent anys d’història de Catalunya.

L’equip artístic de Manifesta 15 està format per la mediadora creativa artística portuguesa Filipa Oliveira, així com per onze representants de les onze ciutats metropolitanes: Ariadna Amat Garcia (Badalona), Penélope Cañizares Bellido (Cornellà de Llobregat), Cristina Castells Tort (El Prat de Llobregat), Raquel Morcillo (Granollers), Mireia Mascarell (L’Hospitalet de Llobregat), Gisel Noè (Mataró), Óscar Abril Ascaso (Sabadell), David Linares Ramos (Sant Adrià de Besòs), Joan González Cano (Santa Coloma de Gramenet), Andreu Dengra Carayol (Sant Cugat del Vallès), Imma Vilches García (Terrassa), amb l’acompanyament de la directora de Manifesta 15 Hedwig Fijen. Aquest grup de representants artístics té un paper clau en la mediació dels públics locals i en la composició del programa de la Focus Week, quan una estructura mòbil especialment dissenyada s’instal·la a cadascuna de les ciutats. A més del programa transdisciplinari que reunirà l’Equip Artístic de Manifesta 15, s’estan desenvolupant col·laboracions institucionals amb organitzacions culturals clau de Barcelona.